Teoria feminista

La teoria feminista és el corpus teòric produït pel moviment feminista en les ciències socials, que ha donat lloc al que es coneix com a "estudis de gènere" o "estudis de les dones".[1]

Es planteja qüestions com si ser dona implica o no actuar com una dona, si tota dona entén el món sempre com a dona pel fet biològic de ser-ho, i què és el que determina el punt de vista femení: algun aspecte biològic (anatomia, genètica…), la cultura, alguna posició estratègica o teòrica, etc. Dins de la teoria feminista, hi ha dos grans corrents principals segons la tradició intel·lectual a la qual s'adscriuen; l'escola angloamericana i la francesa.[2]

Ha estat calificada de teoria útil, activitat teoricopràctica i discurs teòric. Michel Foucault la posa com a exemple de teoria que no s'imposa per la seva noblesa sinó que es crea un discurs teòric feminista per a crear canvis i efectes tant retòrics com pràctics.[3][4]

  1. Margot Pujal i Llombart, El feminisme, editorial UOC, 2005. ISBN 9788497883757 (català)
  2. Josep Ballester Roca, L'educació literària, Universitat de València, 2011. ISBN 9788437087115 (català)
  3. Josep Antoni Bermúdez Roses, Foucault: un il·lustrat radical?, Universitat de València, 2003. ISBN 9788437056791 (català)
  4. Stanley Fish, Practica sin teoría: Retórica y cambio en la vida institucional, Destino Ediciones, 1996. ISBN 9788423322497 (castellà)

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search